Per sorpresa i aprofitant una distracció dels responsables, la regidoria de Participació ciutadana de Benicarló, amb la seua regidora Susa Pérez al capdavant, ha intentat implementar el seu model d’interacció amb la ciutadania a l’ajuntament de Vinaròs. Els nostres veïns que, s’han assabentat de seguida de les seues intencions, l’han aturada a temps i han respost amb un rotund «no, gràcies, no necessitem el teu model. Ja estem servits. Nya, nya, nya… Prrrrrrrrt…».

Davant la insistència de la regidora, que veu el seu model molt extrapolable a qualsevol municipi, els vinarossencs ja s’han calmat i han intentat escoltar les seues explicacions a veure si entenien què significava la paraula eixa estranya “extrapolable”. Un cop acabat el discurs de Susa, li han deixat veure molt educadament que, potser, el seu és un model de participació invisible massa avançat per a Vinaròs, i necessitarien potentíssims sistemes informàtics i «cacharros d’eixos que els endolles i fan llumenetes i uns sorollets mec, mec i muc, muc» per a implementar-lo. En acabar aquesta darrera frase, han estudiat el memoràndum de Susa sobre els requisits tècnics i han afegit un “Oh Wait…!”, el qual la regidoria l’ha interpretat com una via de comunicació futura en l’idioma de Shakespeare.

En assabentar-se l’alcaldessa de Benicarló Xaro Miralles, ha contraatacat demanant una revisió del conveni perquè en l’anterior negociació no es tenia en compte que cap regidor vinarossenc estava vivint al poble cadufero. «És inadmissible», ha comentat Miralles, «o algun regidor dels seus ve una temporada a viure a Benicarló o haurem de revisar el conveni». Després de dures negociacions, s’ha signat la pau després d’acceptar Vinaròs un pagament consistent en bijuteries i objectes lluents, més un sucós dot d’Agustín Cerdá Masip per a casar-se amb la filla del cap de la tribu vinarossenca.