Prestigiós crític qualifica el monument de la rotonda de la carxofa com «una mierda asín de grande» Icíar Bollaín filmarà la segona part de "El olivo" inspirant-se en l'obra de José Antonio Caldés
Si el 15 d’abril del 1938, quan el coronel Camilo Alonso Vega va prendre possessió de Benicarló en nom del general Paco, li hagueren dit que 80 anys després li canviarien el monument commemoratiu per una carxofa de 5 m. d’alçada i més de 2 tones de pes, segurament s’hauria amagat a la Basseta a donar menjar als ànecs en lloc de fer la seua feina. Ubicat en la rotonda de la carretera CV-135 a Càlig, podem trobar aquesta escultura la qual ha donat molt que parlar en Benicarló pels sobrecostos patits en la seua construcció.
Antonio Catasús, prestigiós crític de la revista “Lo que a tí te gusta es un ñordo y otras cosas del querer“, carrega molt fort contra el monument benicarlando en una extensa crítica, de la qual anem a extraure uns trossos representatius com «No pueden hacer un monumento a la mujer trabajadora, o a las personas que han dejado la piel en los campos benicarlandos durante tantos años, no. Tienen que hacer un monstruo de hierro para conmemorar a una alcachofa… una hortaliza… que está muy buena, sí, peró es una bizarrada asquerosa, una mierda de dimensiones bíblicas». Antonio continua la seua explicació escatològica durant les dues pàgines que ocupa el seu article, repartint elogis a l’autor de l’obra (José Antonio Caldés), al responsable de mantenir l’obra durant 1 any a una nau industrial i als responsables dels sobrecostos del monument. «Si es que es fea de cojones. Yo hago semejante truño y se me cae la cara de vergüenza. Que me parece bien cargarse el monumento roñoso que no eran más que cuatro piedras y una cruz, pero haced algo un poco más bonito… hombre… ridículos, que sois unos ridículos».
Però no tot és dolent a la vil·la del carxostí, el director Icíar Bollaín vol filmar la segona part de la seua pel·lícula, “El olivo“, inspirada en l’obra benicarlanda. El film pareix que contarà les peripècies d’una jove valenciana, que acompanya la seua àvia en un viatge místic a la recerca d’una carxofa miraculosa capaç de curar la menopausa, durant el viatge coneixerà a personatges típics valencians com: la fallera, el borratxo, el que no se n’assabenta de res, el polític xoriço i alguns extreballadors de canal 9 que s’han convertit en zombis. El final de la pel·lícula, segons el director, serà «una cosa que ningú no ha vist mai. Al final arriben al monument de la carxofa, d’on surten els alienígenes que moren dins de la cosa de ferro. Allà s’embolica tot de mala manera: efectes especials com si no existira el demà, morts dramàtiques amb musiqueta trista. I finalment tots oloren unes carxofes que estan torrant-se i es posen a fer l’amor ahí a lo loco i tots acaben amics. Com deia, una cosa que ningú no ha vist mai abans».












Deixa un comentari