Boom! Ha esclatat la bomba al consistori. A Benicarló ens estem acostumant a escoltar ‘la música és cultura’, ‘la pintura és cultura’, ‘les falles són cultura’,… però cultura per a qui? Burxant entre els escrits oficials que surten de l’Ajuntament de Benicarló trobem les paraules català o catalans massa sovint, una decisió la qual es pensava innòcua per als interessos dels ciutadans però amb unes fortes implicacions polítiques. Doncs bé, la UNESCO no ha passat per alt aquests escrits i ha volgut aclarir al seu web oficial que «les falles de Benicarló no poden rebre el tractament de patrimoni cultural immaterial perquè no estan incloses dins del conjunt de festivitats valencianes. Malgrat que sí posseeixen tots els distintius i característiques pròpies de les festes tradicionals valencianes, al ser considerades monuments catalans i no valencians, perden el valor i la protecció que aquest comité ha decidit aplicar al conjunt de les falles».

Els edils responsables han valorat negativament la notícia i han volgut destacar que «les senyes d’identitat del poble valencià i el català no haurien de ser emprades mai com a element separador o classista, al contrari, serveixen per a demostrar una forta unió social i cultural entre els dos països. No obstant això, acatem (però no podem estar d’acord) amb la decisió presa per aquest comité, i valorarem canviar la definició falles de Benicarló per un terme més apropiat». Entenem d’aquesta declaració que el consistori, lluny d’intentar arreglar els problemes, aprofitarà la nova situació per a canviar algunes característiques de la festa benicarlanda més important: les falles podran passar a dir-se castellers de cartó, el famós entrepà blanc i negre passarà a ser una simple llesca de pantomaquet i per fi deixarà de sonar l’himne de la comunitat i es podrà retallar la part blava de les banderes.

L’alcalde de Peníscola, Andrés Martínez Castellà, no s’ha vist sorprés per la decisió dels tècnics de la UNESCO i només vol «felicitar a tots els que van fer possible la falla peniscolana, un xicotet monument que s’ha transformat en un gran orgull. No puc estar més content de ser valencià i espanyol, les últimes grans notícies només han estat possibles per la continuïtat política de la ciutat, al contrari que els nostres veïns els quals comencen a sofrir la deriva independentista que se’ls ha colat a l’Ajuntament. Espere que tot s’arregle en un futur, però ara nosaltres no hem de fer llenya de l’arbre caigut, és temps de festa i alegria per a tots els peniscolans i valencians de bé».