Moltes coses van ocórrer passat dimecres 28 de juny. El dia on es protesta contra la discriminació de la comunitat LGTBIQ es va convertir també en el dia on es protesta contra la discriminació de la Comunitat Cristiana. Diversos ciutadans del nostre poble van expressar el seu malestar a les xarxes socials, recordant que el consistori ja no penja la banderola del Crist de la Mar i els creients no li poden expressar l’amor que senten, més enllà d’anar diàriament a les petites capelles repartides per Benicarló, les minoritàries processons o les quasi inexistents festivitats anuals religioses.

La Comunitat LGTBIQ es troba profundament afligida perquè algunes persones amb mentalitat democràtica tenen la sensació d’estar perdent els seus drets: pares i mares als quals se’ls acomiada del seu treball per ser heterosexuals, acudits estereotipats sobre parelles home-dona, gent que els mira amb mala cara quan passegen amb els seus fills biològics, etc.

L’origen de les protestes

Alguns ciutadans benicarlandos no entenen per què una comunitat tan socialment acceptada gaudeix d’un dia per a ells, veuen un clar ‘postureo’ de l’Ajuntament cercant vots quan existeixen moltes coses més importants per a fer al poble, per exemple posar la banderola del Crist. Defensors de la família cristiana anuncien «un futur negre si deixem que la dictadura homosexual destruïsca els valors tradicionals, que són els quals ens han permés sobreviure fins ara», ens diu una de les persones anònimes que s’han acostat als reporters de BET, «respecte que existisquen, no em malinterpreteu, que jo tinc molts amics gais. Però crec que estem jugant amb el futur de la gent [N. de l’E.: amaguem el DeLorean, que ens han descobert]», «s’han de curar, les malalties no són bones». Us en deixem també uns quants comentaris agafats de les xarxes socials.

La projecció d’una pel·lícula pornogràfica, en un espai públic i amb menors

Un dels actes més criticats ha sigut la projecció d’una pel·lícula amb alts continguts pornogràfics, qualificada d’XXX (una de les ‘X’ ha sigut intel·ligentment canviada per una ‘Y’ per a dissimular). La projecció demostra com «la majoria d’integrants de la Comunitat LGTBIQ són uns llibertins i uns descarats. Un mal exemple per als nostres fills. A casa els pares de bé sempre estem pendents que els nostres fills no vegen cotxinades a la tele, i vosaltres… ale… a provocar amb barbaritats!».

La contestació de la Comunitat LGTBIQ

Com ja hem dit al començament de la notícia, la Comunitat LGTBIQ no vol que aquestes persones se senten desplaçades de la societat. Per aquest motiu estan preparant tota una sèrie de solucions, encaminades cap a una bona entesa amb eixa part de la població. Benicarló Today ha rebut un comunicat on es llisten uns petits canvis de cara a l’any que ve. Els principals són:

• La Comunitat jura anar a missa tots els diumenges i portar una samarreta del Crist de la Mar durant les manifestacions. Al pit es podrà llegir l’eslògan “tinc una malaltia, sí, però com tu, a qui més estime és a Déu”, també tindran penjant de l’esquena el certificat mèdic on demostraran que es troben en tractament psiquiàtric i amb intencions de reinserir-se en la societat.
• Demanaran canviar el terme “dia de la diversitat sexual” pel terme “dia de les putes i dels maricons”, per a evitar confusions.
• Cap integrant de la Comunitat donarà mostres d’afecte a un altre membre, baix pena de mort com ara fan als països més laxes com Iran.
• No deixaran formar part de la Comunitat a moros, negres o jueus, per ser un perill i tindre més avantatges a la Seguretat Social.
• A banda del dia dels heterosexuals, la Comunitat es compromet a lluitar per la imposició, perdó, per l’afavoriment d’altres dies d’orgull com el del cristià, el dia de l’espanyol, el dia del valencià, el dia del cata… (no, eixe, no), el de la Guàrdia Civil, el de la Policia Portuària, […], el del tinent, el del capità, el del comandant, […], el de Satanàs, el de la disfunció erèctil, el de la incontinència urinària… i un llarg etcètera.

«Amb tots aquests canvis proposats, la Comunitat LGTBIQ espera deixar de ser una xacra i caminar, tots junts, cap a un món millor, amb més diversitat de matisos de la mateixa opinió, amb més justícia per als que no se separen del bon camí i amb més llibertat per a fer només el que sempre s’ha fet. Gràcies a tots i Arriba España [DN, us estimem també, però sense tocaments, és clar]».