A la vora del migdia d’aquest cap de setmana passat, un grup d’una vintena d’immigrants Siris, en evident estat de desgast físic i psíquic, va arribar a bord d’un bot inflable, a les costes de la platja del Morrongo. Allí coincidiren amb un grup polític de seriosa dreta, que en eixe moment estaven jugant a voleibol de platja, en les instal·lacions habilitades per als efectes. Quina va ser la sorpresa dels ociosos esportistes, quan van albirar la pastera i els ocupants a pocs metres de la vora de la mar! Després d’abalançar-se cap a ells al crit de “¡Los españoles primero!” -per seguidament comprovar que tots ells eren ciutadans de Síria- les dones (sense ànims sexistes) i els nens, van ser els primers a rebre l’ajut, seguidament dels homes, tal com manen els costums.

Seguidament, s’efectuaren diversos reconeixements mèdics protocol·laris, per assegurar-se que tots es trobaven estables de salut i es va procedir a buscar un intèrpret per així establir comunicació verbal, assolint un millor enteniment mutu. D’aquesta manera van esbrinar que els individus refugiats buscaven asil per a poder refer-se del malaurat viatge, per eixe motiu se’ls va desplaçar fins a “L’hogar dels jubilats”, on es recuperaren adequadament, en les diverses habitacions i zones del recinte.

Una vegada ja refets, els ciutadans Siris van assabentar-se de la situació en la qual es troba el país espanyol, i tots ells s’afanyaren a posar a punt la pastera en la qual van vindre, per si es dóna el cas que algú veí de la zona vol seguir l’exemple Siri i emigrar a algun altre lloc.

Declararen a aquest mitjà de comunicació –el vostre– el següent:

Deixant Síria I venint a Espanya, hem canviat dictadors per manipuladors, lladres per corruptes i assassins per polítics i empresaris sense escrúpols.
D’aquesta manera volem dir, que la subtilesa dels detalls proporciona una mort i agonia molt més lànguida i prolongada. Tot i que existeix la possibilitat de l’esperança, però, no ens sentim del tot segurs ací. (Traduït del Siri).

Dit açò, reberen queviures i suport moral i continuaren el seu camí, aquesta vegada cap a terres més al nord, esperant que el canvi de latitud els afecte també a la sort, per així, “Deixar el fred de pell per enfora”.