Andry construirà una piràmide aprofitant el treball esclau de temporada L'alcalde peniscolà diu que l'edificació no contindrà tomba «porque pienso ser eterno, como el Sol y las estrellas». Encara ningú s'hi ha atrevit a corregir les errades astronòmiques de la seua afirmació.

Andrés Martínez, alcalde de Peníscola, pensa que ja porta una pila d’anys manant en el municipi, els suficients perquè els seus súbdits comencen a rendir-li l’homenatge i la devoció que es mereix, el problema és que no existeix al municipi un espai prou gran per a agrair-li els seus anys de dedicació. El consistori està per a solucionar els problemes de la gent i Andrés pensa que no s’han de mesclar les dues coses, a més a més passa molt poc de temps al seu despatx. La seua decisió (després de llargs segons de cavil·lacions) ha sigut tombar el castell, transformar-se en rei-Déu i manar des de la seua piràmide sagrada.

Andry-Ra (com ara es vol anomenar) ja ha triat els seus sacerdots per a guiar els súbdits en els moments d’oració, la majoria seran les persones més properes a l’alcalde. Un expert lingüista està construint una gramàtica basada en emoticones, quelcom paregut als jeroglífics però amb dibuixets més actuals. L’arquitecte Calatrava serà el cridat per a fer els plànols de l’interior de la piràmide, en aquests moments el geni i els assessors fiscals es troben en ple procés productiu per a construir l’interior de la piràmide i blanquejar els diners públics que li pagaran per la seua construcció. La plaça d’armes del castell està sent condicionada per a construir una estàtua gegantina d’un caragol punxec amb peus de xatrac i el cap d’Andrés. L’únic problema greu amb el qual s’està trobant el rei-Déu és la burocràcia que no li permet tombar el molest castell, el seu magistrat suprem està consultant als astres per a saber el càstig que es mereixen els heretges abans d’administrar justícia.

Els encarregats de la construcció no seran els habitants de Peníscola. Dins de la seua magnanimitat, el rei-Déu Andry-Ra obligarà als esclaus dels hostalers de la costa a portar les pedres des de Morella (ai a qui li caiga una pedra de la muntanya, pagaran ell i tota la seua família per trencar pedra divina) i apilar-les a pols, també portaran queviures i begudes als sacerdots i els iaios que observen ociosos les obres. Un cop la piràmide estiga acabada, Andry-Ra decretarà cent un dies de festa obligada i continuada, així com alcohol i estupefaents gratuïts (sense passar-se, això sí). Després dels festejos es procedirà a la lapidació de tots els pesats de l’agrupació La Roca i es declararà la guerra als del poble del costat (o siga a nosaltres). Complits aquests tràmits, començarà l’era daurada d’Andry-Ra. Així ho van predir els estels.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *