Troben un runner glaçat a l’avinguda Papa Luna Sortia a córrer cada dia i menjava molts potajes calents i llentilles, però ni així ha pogut amb les inclemències del temps

«A mí el frío me suda la p…» van ser les últimes paraules del difunt Ricardo I. P. abans de sortir a fer la seua sessió diària de running. La seua mare Dolors va avisar a la Guàrdia Civil al veure que trigava més del compte en tornar a casa. Quan el van trobar totalment convertit en un caramell de gel, ja no es podia fer res, la seua carrera i el seu cor s’havien parat sense arribar encara a meta, els agents que el van trobar van trucar la grua municipal. Més tard, a l’hospital de Vinaròs van procedir al desglaçament emprant els flamejadors de cuina, el cos de Ricardo estava totalment xop, i no era per la suor de l’exercici.

Dolors ens ensenya tots els records d’en Ricardo, desenes de medalles i centenars de selfies practicant running. Des que es va quedar sense treball, vivia a casa de la seua mare. «Al Ricardo no li conec cap noia», ens diu Dolors«tota la seua vida estava dedicada a córrer amunt i avall. Jo ja tenia clar que no acabaríem bé, li feia cada dia menjar calent i intentava que no sortís els dies de pluja o de mal temps, però sempre em deia que ningú no podria aturar mai la seua carrera, que sempre volia arribar el primer… i mira… ara arribarà primer davant del nostre senyor…».

La família ha demanat soterrar el difunt de curt, amb la roba de quan sortia a fer exercici«és com el recordo», ens diu la Dolors. Els amics i companys de carreres han convocat una carrera pòstuma en record del seu company, aniran donant voltes al fèretre mentre arriba a l’església«a ell segur que li hauria agradat, sempre ens deia que no havíem de deixar de córrer per res», ens diuen els amics. Nosaltres hem escrit aquesta notícia el més de pressa possible, en record del difunt. Al cel corri.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *