Un grup de jubilats suplanta tres testimonis de Jehovà i aprofita per a vendre droga Es reunien al centre històric amb l'excusa de prendre la fresca.

Fa una setmana, aquest grup conspiranoic de jubilats, Josefa Martí, Manolo Fuster i Concha Arrufat, obria la porta als creients, convidant-los a passar a dintre de casa seua i segrestant-los deliberadament. Els tres eren veïns, i feia temps planificant el cop en el seu cercle d’hamaques particular. Les víctimes han declarat que els va paréixer estrany el fet que els feren passar a casa, sobre tot perquè ja estaven instal·lats al carrer i allí s’estava més fresquet, però que no van refusar l’oferiment perquè era la primera vegada que els passava. Els segrestadors, per la seua part, diuen que sols volien acabar amb el constant bombardeig de revistes de “Despertad” i trucades al timbre de casa. Concha, però, tenia una parcel·la a l’hort de la mar on havia plantat marihuana, així que van veure l’oportunitat perfecta per ficar-se a vendre’n amb la coartada ideal de predicar la paraula de Jehovà.

La desaparició de les víctimes va ser denunciada l’endemà dels successos, i no va ser fins a cinc dies següents que els van trobar amarrats i emmordassats a dintre el rebost de Josefa, que era qui organitzava les reunions clandestines al brancal de sa casa, amb els seus dos veïns i còmplices. Segons han declarat els agents de policia, amagaven les fulles de marihuana entre les pàgines de les revistes que duien, i venien també paper de fumar i xapes i encenedors amb la planta de marihuana dibuixada. El modus operandi estava calculat al mil·límetre. Primer, trucaven al timbre. Si aconseguien que els obriren, preguntaven «tindria una estona per escoltar la paraula del nostre senyor Jehová?» al mateix temps que obrien la revista per a mostrar el gènere amb els preus al costat. Si la resposta era afirmativa, feien la transacció mentre Manolo, un altre dels acusats, llegia un fragment de la bíblia per a dissimular. Una vegada finalitzaven la venda, s’acomiadaven i anaven a la casa següent.

Alguns veïns, dels que encara no en sabem la identitat, en van comprar, i d’altres, com era d’esperar, ni tan sols van obrir-los la porta. Nosaltres hem aconseguit les declaracions de dos veïns anònims. Carxofeta diu: «Ja em semblava estrany que el meu veí els obrís la porta cada dia». Cadufero s’ha queixat: «Anares per on anares, els carrers de la zona sempre feien olor de maria». Els clients habituals del Casal han deixat ben clar que ells no s’hi han vist involucrats, que ja tenen el seu camell de confiança i no pensen canviar-lo. Quant a l’hort de la mar, els encarregats han declarat que no en sabien res, que s’hi van fixar en la planta però que pensaven que era un encisam exòtic. La planta ja es troba en mans de la policia, i el que faran amb ella, de moment, es desconeix, ja que no han volgut fer declaracions al respecte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *